ELS TRIBUNALS, UNA ARMA CONTRA ELS ADVERSARIS POLÍTICS

El PSC governa a Mollet des de 1987. En aquests 33 anys hi ha hagut actuacions de tota mena, positives i negatives, i s’han enquistat maneres de fer. És evident que tants any controlant una institució com l’Ajuntament consoliden una sèrie de dinàmiques i han contribuït a una confusió partit-institució que no és gens bona per a la qualitat democràtica de la ciutat. Són molts els conflictes que els darrers anys, especialment la darrera dècada, han tensat la societat molletana i, no només no han rebut una solució per part del govern de l’alcalde Monràs, sinó que sovint ha estat el mateix govern qui ha creat i atiat la polèmica.

Cada vegada més s’ha anat consolidant una dinàmica autoritària, una opacitat manifesta, una incapacitat per arribar a acords amb els que pensen diferent i una intolerància molt preocupant a la crítica política.

D’aquesta intolerància en podem trobar molt exemples, però aquest proper 18 de setembre n’hi ha un dels més greus que s’han succeït fins al moment perquè suposa un atac a la llibertat d’expressió i l’ús dels tribunals contra els adversaris polítics. Se celebrarà un judici, al jutjat penal de Granollers, que afrontaran Oriol López, portaveu del grup municipal d’Ara Mollet ERC – MES, i Albert Biescas, expresident d’ERC a Mollet.

Les acusacions són d’injúries i calúmnies, i en el pitjor dels casos poden arribar a comportar multes de fins a 7.300 € i una indemnització de fins a 3.000 € per a Josep Monràs, a més de l’assumpció de les costes del procés judicial.

I tot per què? Doncs, per unes declaracions on es qüestionava i criticava la gestió del govern municipal, concretament l’adjudicació d’una parcel·la pública al barri de la Vinyota adjudicada a l’empresa Decathlon que acabava de ser anul·lada pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.

Els representants d’Ara Mollet ERC – MES –i no van ser els únics– van posar en dubte la idoneïtat d’una concessió pública, en unes declaracions que entren clarament en el legítim debat polític i en el paper de fiscalització de l’acció de govern que ha d’exercir l’oposició. És aquest paper crític que, amb aquesta judicialització del debat polític, el govern socialista molletà vol eliminar. És un atemptat contra la llibertat d’expressió i un atac al dret a la informació de tota la ciutadania –la sentència va restar silenciada pel govern local fins que l’oposició la va fer pública–. 

El cas Decathlon

A principis del 2006 l’Ajuntament de Mollet, a través de l’empresa pública Promosol (avui Mollet Impulsa) –que gestiona el sòl públic municipal– expropiava els terrenys agrícoles de La Vinyota per construir-hi un nou barri on tot l’habitatge seria de protecció oficial. Aquest procés d’expropiació també acabaria als tribunals i amb una sentència molt desfavorable per als interessos de l’Ajuntament de Mollet del Vallès.

MÉS DETALLS

*El preu del sòl determinat fou baix, tenint en compte l’ús no especulatiu que es faria del sòl residencial. No es va ser capaç d’arribar a un acord amb els propietaris, que no conformes amb el preu establert, el van recórrer i començà llavors un periple judicial que va acabar el 2014, amb un resultat molt negatiu per a Mollet Impulsa. L’empresa pública, de capital 100% municipal, va ser condemnada a pagar un preu del sòl 9 vegades superior a l’inicial i això, sumat als interessos acumulats, feia un total d’uns 22 milions d’euros que l’empresa no tenia i que posaven en risc la seva continuïtat.

 Les sentències fermes que marcaven aquest preu desorbitat són de novembre del 2010. Llavors l’Ajuntament va decidir recórrer-les al Suprem, i alhora no informar-ne a ningú, ni al Consell d’Administració de l’Empresa pública, ni a la ciutadania en general. Alhora va seguir descapitalitzant l’empresa i actuant com si fos impossible perdre la batalla judicial. Dimití el gerent fart que no se l’escoltés ni s’apliqués cap criteri de prudència. Les sentències s’haguessin hagut de fer públiques. Eren injustes, però en cap cas podien ser inesperades.

El juny de 2014 l’empresa Mollet Impulsa, que té com a soci únic l’Ajuntament de Mollet, va sol·licitar concurs de creditors per la incapacitat de fer front al deute milionari. Concurs que va durar fins al març de 2015 i que acabà amb un acord amb la majoria (70%) dels antics propietaris de la Vinyota que incloïa una quitança del 37,5 % (l’import final era d’uns 14 milions d’€) i fer el pagament en un termini de 14 anys. Encara queden 8 anys que l’empresa Mollet Impulsa ha de seguir pagant cada any als creditors per raó d’aquest conveni i alhora el pressupost municipal de l’Ajuntament ha d’assumir també el pagament als creditors que no van voler signar el conveni.

Dins d’aquest procés d’urbanització del nou barri de La Vinyota, l’any 2008 es licitava des de Promosol una parcel·la pública per a usos comercials. S’hi van presentar dos licitadors: Decathlon i Eurocarat (aquests últims per instal·lar-hi un Media Markt). L’oferta econòmica d’Eurocarat (8,5 M€) superava en 2,3 M€ la de Decathlon (6,2 M€), que oferia el preu mínim de licitació.

El març de 2010 s’adjudicà la parcel·la a Decathlon perquè es va estimar que el seu impacte comercial a Mollet seria més positiu. Es rebien, però, 2,3 M€ menys a les arques públiques municipals. Ja en aquells moments el gerent de l’empresa pública Promosol advertia que aquesta gran diferència en el preu podia produir risc d’impugnació. Des de la Secretaria de l’Ajuntament es feia també un informe en què es deia que la plica de Decathlon no hauria d’haver estat admesa, i el propi alcalde Josep Monràs reconeixia que s’assumien riscos. A més, va generar debat polític públic i membres de l’oposició no hi van estar d’acord.

Eurocarat (MediaMarkt) impugna el concurs aquell 2010. Això segueix el seu curs judicial. A la primera sentència del 2012, es desestima el recurs d’Eurocarat i es dóna la raó a Mollet Impulsa. Eurocarat fa un recurs d’apel·lació.

A la segona sentència 30/11/2016 del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, s’estima parcialment el recurs d’Eurocarat: es considera nul·la l’oferta de Decathlon pel fet de contenir condicionants suspensius. I, automàticament, adjudica a Eurocarat la parcel·la. Encara no està clar com i s’hi es podrà executar aquesta sentència.

En aquest context, el juliol del 2017, més de 8 mesos després que s’emetés aquesta sentència els grups municipals de Canviem Mollet i d’Ara Mollet ERC – MES, que havien conegut just llavors tota aquesta situació i el text de la sentència cercant-la per Internet, van fer una roda de premsa per explicar-la a la ciutadania.

Fins llavors no s’havia explicat el contingut de la sentència ni tan sols al Consell d’Administració de Mollet Impulsa (on hi són representats tots els grups municipals), tot i la importància i les conseqüències greus que podia tenir per a l’empresa pública, que ja es trobava en una situació delicada arran d’una altra sentència (expropiacions també de la Vinyota) i que acabava de sortir d’un concurs de creditors.

A la roda de premsa tots dos grups municipals –Canviem Mollet i Ara Mollet ERC MES– hi van denunciar falta d’informació i van criticar la gestió del govern municipal, tot denunciant falta de responsabilitat i preguntant-se si podien haver-hi hagut altres interessos. Mai es va citar ni l’alcalde Monràs ni cap altra persona; es va parlar de gestió municipal. Mai es va faltar al respecte ni es va acusar de cap delicte.

A partir d’aquell dia va començar un procés judicial contra dos regidors d’Ara Mollet, Oriol López i Marta Vilaret, i contra l’aleshores president d’ERC Mollet, Albert Biescas, per injúries i calúmnies a l’alcalde Josep Monràs. Un procés judicial finançat amb diners públics contra l’avui principal grup a l’oposició. Crida l’atenció que les accions judicials només es van emprendre cap a membres d’un dels dos partits convocants d’aquella roda de premsa. Hi van assistir i donar suport també tots els regidors de Canviem Mollet, actualment Mollet En Comú i Podemos. Aquest darrer grup actualment és soci del PSC, en un govern que denuncia jurídicament les paraules que llavors alguns dels seus propis regidors subscrivien.

Col·labora amb nosaltres

La teva aportació és molt valuosa perquè cada dia siguem més persones defensant els drets i les llibertats de tots.

Ajuda’ns amb una mica del teu temps o amb la donació que tu escullis.

El procés judicial

El 18 de setembre 2017 l’empresa pública municipal Mollet Impulsa SL, a través de la contractació de Martell Abogados, formula demanda de conciliació al jutjat de primera instància de Mollet com a pas previ a la interposició de querella pels delictes d’injúries i calúmnies contra Oriol López Mayolas, Albert Biescas Chic i Marta Vilaret García. S’obre un procediment legal que inclou una acta de conciliació celebrada als jutjats de Mollet el passat 18 de desembre de 2017 i que acaba sense acord.

Aquest procés engegat per Mollet Impulsa es veu interromput per l’aparició d’una altra querella, aquest cop de la Fiscalia. Aquesta nova querella és més o menys pel mateix tema, però n’engloba d’altres, ara el delicte ja es qualifica de continuat i s’hi afegeixen declaracions que es van fer des d’ERC al voltant del conflicte per l’obertura d’un centre de culte per part de la Comunitat Islàmica Al-Huda.

La Fiscalia va interposar Querella criminal per la presumpta comissió d’un delicte continuat de calúmnies contra funcionari públic sobre fets concernents a l’exercici del seu càrrec. En aquest cas s’acusava Oriol López, Albert Biescas, Marta Vilaret i Manel Sostres. La interposició de la querella neix d’una denúncia que els serveis jurídics de l’Ajuntament (pagats per tots) presenten a la Fiscalia provincial de Barcelona el 28 de juliol de 2017 però s’hi tornen a sumar Martell Abogados com a acusació particular.

L’abril de 2018 els acusats declaren als jutjats de Mollet. El 4 de setembre el jutge d’instrucció de Mollet emet l’auto en què tanca la instrucció. Sobreseeix provisionalment la causa contra Manel Sostres i Marta Vilaret, però continua la tramitació de les diligències prèvies contra Oriol López i Albert Biescas, i remet la causa al jutjat penal de Granollers, que és on se celebrarà el judici.

Fiscalia en el seu escrit ha demanat per als acusats la pena de 18 mesos de multa amb una quota diària de 10 euros i que s’assumeixin les costes processals.

L’acusació particular, els advocats que es paguen des de Mollet Impulsa, demanen que s’imposi una pena de 24 mesos amb una quota diària de 10 € o alternativament una pena de 14 mesos de 10 €; més 3000 € per indemnitzar els danys morals causats al senyor Josep Monràs, més les costes processals.

Així s’arribarà a aquest judici amb una vista oral el proper 18 de setembre en què el jutge decidirà. En un context, local, nacional i internacional de retallada de drets i llibertats cada vegada més acusat, a Mollet no només es jutjaran les declaracions polítiques de dues persones. Hi serà en joc la llibertat de poder criticar l’acció de govern i de poder informar a la ciutadania del que passa. Quin hauria de ser el paper de la oposició sinó? Si aquest judici acaba en condemna consolidarà un precedent molt perillós i s’anirà afermant la por. Por a discrepar. Por a ser assenyalat. Por a acabar condemnat. No podem permetre que la democràcia a Mollet s’erosioni encara més i es consolidi aquest autoritarisme.